Dinosaures de pel·lícula
{http://www.criti.cat/images/blog/000008/cover.jpg}Encara queden uns mesos per a l'estrena de Jurassic World: Fallen Kingdom (Juny 2018, J.A. Bayona), que seria la segona part de Jurassic World (2015, Colin Trevorrow) i la cinquena de Jurassic Park (1993, Steven Spielberg), però aquests dies ja portem uns dies de teasers tràilers, imatges, etc. del què ens espera amb aquesta nova peli de dinosaures. Tornarà la febre dels dinosaures? No ho crec. Els dinosaures ja no ens atrauen tant perquè ja els hem vist molt cops, ja no són novetat... ara sí que són un reclam del juràssic... tot passa tant de pressa.
A mi sempre em van agradar les pelis de bitxos de fa milions d'anys. La primera imatge que recordo d'un dinosaure a una peli és la lluita de King Kong (1933, Merian C. Cooper, Ernest B. Schoedsack) amb un T-Rex. La peli la vaig veure en un gimnàs, un estiu, a l'inici dels anys 80, en una urbanització del Maresme,... sí, la meva vida és molt de nen d'Stranger Things, i què? Recordo aquell moviment del dinosaure i el mico com travat (sí, l'Stop Motion, ja ho sé), però que a mi em semblava molt real aleshores. I vaig flipar... El creador d'aquella meravella va ser Willis O'Brien que ja el 1925 havia fet una adaptació de la novel·la The Lost World (1912, Arthur Conan Doyle).
A partir d'allà vaig començar a devorar pelis de dinosaures! En totes les que veia un bitxo que podia recordar-me un dinosaure passava per les meves mans. Aleshores no hi havia internet ni Google ni res d'això, així que havia d'esperar a veure pelis estranyes en horaris impossibles en un dels dos únics canals que hi havia a la tele aleshores. Tenim una edat.
Per sort, el 1920 havia nascut el gran creador de monstres de “fa milions d'anys” (així els definien abans), Ray Harryhausen (1920-2013) que era un geni de l'Stop Motion i ens va regalar un grapat de criatures estranyes i és clar, dinosaures molt ben articulats.
Així, van anar passant pels meus ulls pelis com The beast from 20.000 fathoms (1953, Eugène Lourié) on un enorme dinosaure descongelat per proves nuclears a l'Àrtic acabava arribant a Manhattan on sembrava el terror... En aquells temps, el coneixement dels dinosaure era molt limitat així que no eren més que llangardaixos dolents amb dents afilades i llarga cua. Res de rigor científic ni antropològic. Només terror i destrucció! NOTA: un dia si voleu, parlaré de la relació entre el cinema, els monstres i la ciència del moment. De com passem dels atacs nuclears els anys 50 als desastres ecològics dels 70, l'absurditat dels 80, la genètica dels 90 i inici del segle XXI... en fi.. una altra història.
Tornem als dinosaures de pelis. L'any 1959, Henry Levin va adaptar la novel·la de Juli Verne Journey to the Center of the Earth, on James Mason anava al centre de la terra a veure què hi trobava. I és clar, hi trobava dinosaures. Bé, no exactament... es trobava iguanes i llangardaixos amb punxes afegides i de mida augmentada per a fer-los més terrorífics, perquè sí, es tractava també de que fessin por i la noia protagonista pogués xisclar a gust. Anteriorment, a l'any 1940 s'havia rodat One Million B.C. (Hal Roach), amb Victor Mature i Lon Chaney Jr. on es feia servir això d'agafar rèptils i fer-los passar per dinosaures. La peli és un despropòsit de rigor històric ja que fa conviure dinosaures i humans com si res. Una peli molt kitch de la que se'n van fer noves versions en anys posteriors.
Per exemple, anem cap a 1966 quan Don Chaffey roda un dels remakes de One Million B.C. i la titula One Million Years B.C. amb una Rachel Welch perseguida per nous dinosaures creats per Ray Harryhausen i ella lluint biquini i tipet entre els de la seva tribu. S'ha de dir que aquí els humans les passen putes tota la peli fugint de mil i un dinosaures, iguanes gegants, tortugues marines gegants, etc. La peli a més és sense diàlegs en cap idioma conegut. Per què? si ja tens el que busques... Un festival de bitxos i homes de les cavernes i la Rachel Welch sempre esplèndida amb el seu biquini fet de pell de “vésasaberquè”.
I de nou, Harryhausen, a l'any 1969 creava dinosaures a la genial The Valley of Gwangi (Jim O'Conolly) on hi havia una barreja de western i peli de dinosaures molt entretinguda i ben feta per l'època. Aquí, un empresari del circ vol anar a trobar un cavall de només 20 cm d'alçada per al seu nou espectacle i se'n va cap a Mèxic on de sobte comença a trobar dinosaures. Ja veieu que per imaginació... Aquí tenim a Gwangi que és un T-Rex de l'època i a més una colla de bitxets entre els que destaca un pterodàctil segrestador de nens i un triceràtop força aconseguit. En veritat aquesta peli és una mena de reversió de King Kong amb bèstia exhibida en públic i els perill que això suposa. Ah, i l'exhibeixen en una plaça de toros... en fi...
I l'any 1970, s'estrena When Dinosaurs Ruled The Earth de Val Guest. Aquesta pel·li es sol confondre amb la de One Million Years B.C. perquè va del mateix, tot i no tenir a la Rachel Welch. Aquí els dinosaures corren a càrrec de Jim Danforth, un altre especialista en la matèria que havia treballat amb Harryhausen. La peli gairebé es pot considerar una seqüela de la peli de Rachel Welch. Aquí els humans segueixen putejats al màxim per tota classe de bitxos i la rossa en qüestió és Victoria Vetri que fa el mateix que la Welch, però sense magnetisme. Si recordem el final de Jurassic Park d'Spielberg, el T-Rex trenca despenja una pancarta on es pot llegir el títol de When Dinosaurs Ruled The Earth.
Un moment! Aquí no es va fer cap peli de bitxos i dinosaures? Clar que sí! L'any 1976 el rei de la sèrie B, Juan Piquer Simón, va dirigir una nova versió de Viaje al centro de la Tierra de Juli Verne amb un jove Pep Munné i uns dinosaures de goma que cobrien l'expedient. No explicava res de nou, però no era un desastre absolut com Supersonic Man (1979). De fet, J.P. Simón repetiria bestioles i fórmula amb Misterio en la isla de los monstruos aquest cop amb Terence Stamp, Peter Cushing i... Ana Obregón! Aquí el pressupost era més baix sembla i només apareix un dinosaure i la resta són erugues gegants, tribus estranyes, etc.
Als anys 70 hi ha un fotimer de pelis de dinosaures que no aporten res de nou i són molt dolentes, tenim per exemple The Land That Time Forgot (1975, Kevin Connor), The people that time forgot (1977, de nou Kevin Connor), Planet of Dinosaurs (1978, James K. Shea), etc.
I les pelis de dinosaures també han tingut paròdies, com la de 1981, Caveman (Carl Gottlieb) amb Ringo Starr, Dennis Quaid i Shelley Long i amb un rigor històric totalment nul. De fet, venia a ser una paròdia de One Million Years B.C. amb uns dinosaures innocents, altres de dolents, però amb un aspecte gens amenaçador. Una tonteria sense sentit ni gràcia.
L'estranya parella formada per William Katt (Superheroi Americà) i Sean Young (Blade Runner), van protagonitzar el 1985, Baby, Secret of the lost legend (Bill L. Norton). Una innocent peli de dinosaures de làtex sense cap mena de gràcia també. Almenys aquí es tractava ja de salvar espècies i no matar-les... Aquí es tractava potser de matar a l'espectador d'avorriment o que aquests matessin als protagonistes o al director.
I en dibuixos animats dels 80 cal destacar The land Before Time de Don Bluth que aquí es va dir En busca del Valle Encantado (sempre tan encertats a l'hora de retitular pelis) i de la que se n'han fet... 14 entregues! la darrera del 2015. I l'any 1993 es va estrenar We're Back: A Dinosaur's Story o també retitulada Rex, un dinosaurio en Nueva York.
Als anys 90 tenim les dues primeres entregues de Jurassic Park. Aquí es va fer el salt qualitatiu tant en efectes especials, com en rigor científic, història, etc. És clar, si tens a Spielberg dirigint és normal. El fenomen dels dinosaures es desferma i tenim dinosaures per tot arreu! Fins i tot galetes en forma de dinosaure! Una febre total! Tant, que a la tele, el 1994, es va estrenar Dinosaurs, una mena de The Flintstones (Los Picapiedra) on els protagonistes eren una família de dinosaures i en estil de sitcom. Una anada d'olla total que fins i tot et podia fer gràcia (o no). NOTA SPOILER: la sèrie va acabar el 1994 amb un meteorit que matava a tota la família, com no podia ser d'una altra manera.
Amb l'empenta d'Spielberg la Disney estrena l'any 2000 Dinosaur, que volia ser una versió seriosa de la peli de Don Bluth amb més rigor i uns cuidats efectes especials. La peli va passar sense pena ni glòria i tot i tenir bones crítiques no va destacar especialment. Tècnicament és impecable per l'època i presenta una gran varietat d'espècies i ambients, però acaba sent llarga i pesada al meu parer.
L'any 2001 la franquícia de Jurassic Park estrena la seva tercera entrega amb resultats de taquilla espectaculars, però molt inferior a les dues anteriors parts signades per Spielberg. Aquest cop el director era Jonathan Mostow i no va saber posar-hi els ingredients en la mesura necessària. Potser per això la quarta entrega de la nissaga va trigar tant a estrenar-se i ho va fer amb el títol de Jurassic World. Una peli que a mi em va decebre moltíssim perquè no aportava res de nou. Un parc temàtic de dinosaures, uns dinosaures que s'escapen novament, un gran dinosaure pitjor que el temut T-Rex... però tot fet sense ànima i amb un clar objectiu de revifar la franquícia i res més. I la prota corrent pel parc en talons...
De totes les pelis, però n'hi ha una que em va marcar. És de l'any 1980 i gairebé ningú sabrà quina és, és però us deixo la imatge de la peli. Uns nens de l'antiga Txecoslovàquia volen preservar un bosc ple d'ocells i amb deixalles fabriquen aquest dinosaure. Algú em sap dir el títol? Jo ja el sé...
I bé, segurament hi ha moltes pelis més que jo no he dit... vosaltres en sabeu alguna més? Quina és la vostra preferida? Què n'espereu de Jurassic World: Fallen Kingdom? Ja podeu començar a opinar que és gratis!
La Peli d'Avui
A mi sempre em van agradar les pelis de bitxos de fa milions d'anys. La primera imatge que recordo d'un dinosaure a una peli és la lluita de King Kong (1933, Merian C. Cooper, Ernest B. Schoedsack) amb un T-Rex. La peli la vaig veure en un gimnàs, un estiu, a l'inici dels anys 80, en una urbanització del Maresme,... sí, la meva vida és molt de nen d'Stranger Things, i què? Recordo aquell moviment del dinosaure i el mico com travat (sí, l'Stop Motion, ja ho sé), però que a mi em semblava molt real aleshores. I vaig flipar... El creador d'aquella meravella va ser Willis O'Brien que ja el 1925 havia fet una adaptació de la novel·la The Lost World (1912, Arthur Conan Doyle).
A partir d'allà vaig començar a devorar pelis de dinosaures! En totes les que veia un bitxo que podia recordar-me un dinosaure passava per les meves mans. Aleshores no hi havia internet ni Google ni res d'això, així que havia d'esperar a veure pelis estranyes en horaris impossibles en un dels dos únics canals que hi havia a la tele aleshores. Tenim una edat.
Per sort, el 1920 havia nascut el gran creador de monstres de “fa milions d'anys” (així els definien abans), Ray Harryhausen (1920-2013) que era un geni de l'Stop Motion i ens va regalar un grapat de criatures estranyes i és clar, dinosaures molt ben articulats.
Així, van anar passant pels meus ulls pelis com The beast from 20.000 fathoms (1953, Eugène Lourié) on un enorme dinosaure descongelat per proves nuclears a l'Àrtic acabava arribant a Manhattan on sembrava el terror... En aquells temps, el coneixement dels dinosaure era molt limitat així que no eren més que llangardaixos dolents amb dents afilades i llarga cua. Res de rigor científic ni antropològic. Només terror i destrucció! NOTA: un dia si voleu, parlaré de la relació entre el cinema, els monstres i la ciència del moment. De com passem dels atacs nuclears els anys 50 als desastres ecològics dels 70, l'absurditat dels 80, la genètica dels 90 i inici del segle XXI... en fi.. una altra història.
Tornem als dinosaures de pelis. L'any 1959, Henry Levin va adaptar la novel·la de Juli Verne Journey to the Center of the Earth, on James Mason anava al centre de la terra a veure què hi trobava. I és clar, hi trobava dinosaures. Bé, no exactament... es trobava iguanes i llangardaixos amb punxes afegides i de mida augmentada per a fer-los més terrorífics, perquè sí, es tractava també de que fessin por i la noia protagonista pogués xisclar a gust. Anteriorment, a l'any 1940 s'havia rodat One Million B.C. (Hal Roach), amb Victor Mature i Lon Chaney Jr. on es feia servir això d'agafar rèptils i fer-los passar per dinosaures. La peli és un despropòsit de rigor històric ja que fa conviure dinosaures i humans com si res. Una peli molt kitch de la que se'n van fer noves versions en anys posteriors.
Per exemple, anem cap a 1966 quan Don Chaffey roda un dels remakes de One Million B.C. i la titula One Million Years B.C. amb una Rachel Welch perseguida per nous dinosaures creats per Ray Harryhausen i ella lluint biquini i tipet entre els de la seva tribu. S'ha de dir que aquí els humans les passen putes tota la peli fugint de mil i un dinosaures, iguanes gegants, tortugues marines gegants, etc. La peli a més és sense diàlegs en cap idioma conegut. Per què? si ja tens el que busques... Un festival de bitxos i homes de les cavernes i la Rachel Welch sempre esplèndida amb el seu biquini fet de pell de “vésasaberquè”.
I de nou, Harryhausen, a l'any 1969 creava dinosaures a la genial The Valley of Gwangi (Jim O'Conolly) on hi havia una barreja de western i peli de dinosaures molt entretinguda i ben feta per l'època. Aquí, un empresari del circ vol anar a trobar un cavall de només 20 cm d'alçada per al seu nou espectacle i se'n va cap a Mèxic on de sobte comença a trobar dinosaures. Ja veieu que per imaginació... Aquí tenim a Gwangi que és un T-Rex de l'època i a més una colla de bitxets entre els que destaca un pterodàctil segrestador de nens i un triceràtop força aconseguit. En veritat aquesta peli és una mena de reversió de King Kong amb bèstia exhibida en públic i els perill que això suposa. Ah, i l'exhibeixen en una plaça de toros... en fi...
I l'any 1970, s'estrena When Dinosaurs Ruled The Earth de Val Guest. Aquesta pel·li es sol confondre amb la de One Million Years B.C. perquè va del mateix, tot i no tenir a la Rachel Welch. Aquí els dinosaures corren a càrrec de Jim Danforth, un altre especialista en la matèria que havia treballat amb Harryhausen. La peli gairebé es pot considerar una seqüela de la peli de Rachel Welch. Aquí els humans segueixen putejats al màxim per tota classe de bitxos i la rossa en qüestió és Victoria Vetri que fa el mateix que la Welch, però sense magnetisme. Si recordem el final de Jurassic Park d'Spielberg, el T-Rex trenca despenja una pancarta on es pot llegir el títol de When Dinosaurs Ruled The Earth.
Un moment! Aquí no es va fer cap peli de bitxos i dinosaures? Clar que sí! L'any 1976 el rei de la sèrie B, Juan Piquer Simón, va dirigir una nova versió de Viaje al centro de la Tierra de Juli Verne amb un jove Pep Munné i uns dinosaures de goma que cobrien l'expedient. No explicava res de nou, però no era un desastre absolut com Supersonic Man (1979). De fet, J.P. Simón repetiria bestioles i fórmula amb Misterio en la isla de los monstruos aquest cop amb Terence Stamp, Peter Cushing i... Ana Obregón! Aquí el pressupost era més baix sembla i només apareix un dinosaure i la resta són erugues gegants, tribus estranyes, etc.
Als anys 70 hi ha un fotimer de pelis de dinosaures que no aporten res de nou i són molt dolentes, tenim per exemple The Land That Time Forgot (1975, Kevin Connor), The people that time forgot (1977, de nou Kevin Connor), Planet of Dinosaurs (1978, James K. Shea), etc.
I les pelis de dinosaures també han tingut paròdies, com la de 1981, Caveman (Carl Gottlieb) amb Ringo Starr, Dennis Quaid i Shelley Long i amb un rigor històric totalment nul. De fet, venia a ser una paròdia de One Million Years B.C. amb uns dinosaures innocents, altres de dolents, però amb un aspecte gens amenaçador. Una tonteria sense sentit ni gràcia.
L'estranya parella formada per William Katt (Superheroi Americà) i Sean Young (Blade Runner), van protagonitzar el 1985, Baby, Secret of the lost legend (Bill L. Norton). Una innocent peli de dinosaures de làtex sense cap mena de gràcia també. Almenys aquí es tractava ja de salvar espècies i no matar-les... Aquí es tractava potser de matar a l'espectador d'avorriment o que aquests matessin als protagonistes o al director.
I en dibuixos animats dels 80 cal destacar The land Before Time de Don Bluth que aquí es va dir En busca del Valle Encantado (sempre tan encertats a l'hora de retitular pelis) i de la que se n'han fet... 14 entregues! la darrera del 2015. I l'any 1993 es va estrenar We're Back: A Dinosaur's Story o també retitulada Rex, un dinosaurio en Nueva York.
Als anys 90 tenim les dues primeres entregues de Jurassic Park. Aquí es va fer el salt qualitatiu tant en efectes especials, com en rigor científic, història, etc. És clar, si tens a Spielberg dirigint és normal. El fenomen dels dinosaures es desferma i tenim dinosaures per tot arreu! Fins i tot galetes en forma de dinosaure! Una febre total! Tant, que a la tele, el 1994, es va estrenar Dinosaurs, una mena de The Flintstones (Los Picapiedra) on els protagonistes eren una família de dinosaures i en estil de sitcom. Una anada d'olla total que fins i tot et podia fer gràcia (o no). NOTA SPOILER: la sèrie va acabar el 1994 amb un meteorit que matava a tota la família, com no podia ser d'una altra manera.
Amb l'empenta d'Spielberg la Disney estrena l'any 2000 Dinosaur, que volia ser una versió seriosa de la peli de Don Bluth amb més rigor i uns cuidats efectes especials. La peli va passar sense pena ni glòria i tot i tenir bones crítiques no va destacar especialment. Tècnicament és impecable per l'època i presenta una gran varietat d'espècies i ambients, però acaba sent llarga i pesada al meu parer.
L'any 2001 la franquícia de Jurassic Park estrena la seva tercera entrega amb resultats de taquilla espectaculars, però molt inferior a les dues anteriors parts signades per Spielberg. Aquest cop el director era Jonathan Mostow i no va saber posar-hi els ingredients en la mesura necessària. Potser per això la quarta entrega de la nissaga va trigar tant a estrenar-se i ho va fer amb el títol de Jurassic World. Una peli que a mi em va decebre moltíssim perquè no aportava res de nou. Un parc temàtic de dinosaures, uns dinosaures que s'escapen novament, un gran dinosaure pitjor que el temut T-Rex... però tot fet sense ànima i amb un clar objectiu de revifar la franquícia i res més. I la prota corrent pel parc en talons...
De totes les pelis, però n'hi ha una que em va marcar. És de l'any 1980 i gairebé ningú sabrà quina és, és però us deixo la imatge de la peli. Uns nens de l'antiga Txecoslovàquia volen preservar un bosc ple d'ocells i amb deixalles fabriquen aquest dinosaure. Algú em sap dir el títol? Jo ja el sé...
I bé, segurament hi ha moltes pelis més que jo no he dit... vosaltres en sabeu alguna més? Quina és la vostra preferida? Què n'espereu de Jurassic World: Fallen Kingdom? Ja podeu començar a opinar que és gratis!
La Peli d'Avui
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada