Jornades de Cinema Català a Munich
{http://www.criti.cat/images/blog/000006/cover.jpg}Hallo meine lieben Leute! Crítics, crítiques, seguidors,
seguidores, admiradors i admiradores de Criticat. Avui us portem un article amb
regust internacional. Des de Criticat sempre hem pensat que quanta més gent
pugui gaudir del nostre contingut millor i com que un servidor viu a Munich,
hem decidit portar-vos una mica dels esdeveniments cinematogràfics d'allà.
Aquesta setmana en concret us presentem una crònica de les jornades de Cinema català Kino.kat organitzada pel Casal Català de Munich, una organització que promou la cultura de casa a la ciutat bavaresa i apropa els uns amb els altres per gaudir de activitats tradicionals d'aquí i d'allà.
He de remarcar que es tracta de gent molt simpàtica, no sé què devien pensar quan vaig arribar al cinema amb tota la indumentària: un pal de selfies, mòbil, llibreta, llapis... tot un professional. El cas és, que em van permetre assistir-hi i van explicar-me una mica com funcionava tot plegat. I gratis, eh!

La segona sessió del dissabte va tornar a enfocar-se en el públic adult, amb el film Oh quina joia!, que narra la història d'un jove català que viatjarà a Los Angeles per tal de complir el seu somni: ser actor. No us queixareu, eh! Ja us hem presentat un bon grapat de pel·lícules interessants, ja esteu trigant a mirar-les i a escriure una crítica!
Així va transcórrer el cap de setmana al cinema Kim-Kino de Munich. Voldria afegir també la col·laboració d'una dona molt especial i simpàtica, la Lydia Jackson, encarregada del cinema i de projectar les pel·lícules. Ella em va permetre fer fotos de la sala i de la resta del cinema mentre m'explicava amb detall anècdotes de les fotos que penjaven de les parets. Naturalment, vaig voler fer-li una foto, ja que ella és la responsable del cinema... i no va ser gens fàcil! Jo li deia: "Lydia necessitem una foto teva que ets una persona clau! Tu projectes les pelis!" I ella, que no, que mai sortia bé i que avui el cabell no el duia ben pentinat. Al final, en un estira i arronsa, ens vam poder fer un parell de instantànies per tal que veieu de primera mà la Lydia i una mica del seu cinema.

Properament actualitzarem aquest article amb el vídeo de l'entrevista que li vam fer a la presidenta del Casal Català de Munich, en que aprofundim en l'organització de la jornada i parlem de curiositats sobre el cinema a Alemanya. Estigueu atents!
Aquesta setmana en concret us presentem una crònica de les jornades de Cinema català Kino.kat organitzada pel Casal Català de Munich, una organització que promou la cultura de casa a la ciutat bavaresa i apropa els uns amb els altres per gaudir de activitats tradicionals d'aquí i d'allà.
He de remarcar que es tracta de gent molt simpàtica, no sé què devien pensar quan vaig arribar al cinema amb tota la indumentària: un pal de selfies, mòbil, llibreta, llapis... tot un professional. El cas és, que em van permetre assistir-hi i van explicar-me una mica com funcionava tot plegat. I gratis, eh!
La jornada va començar el divendres al vespre amb la pel·lícula Incerta glòria un drama ambientat en la
guerra civil espanyola. I vosaltres direu: "Que original, una altra producció de casa sobre la guerra civil...". La pel·lícula podia ser millor o pitjor, però el més important és que la sala era plena a vessar, els
del Casal català van batre el rècord d'audiència en la 5a edició del Kino.kat. Felicitats, companys! Ja ens ho ensumàvem des de Criticat que això
podia ser molt gran... No ens passa res per alt.
El dissabte a la tarda va ser el torn dels crítics i crítiques més petits en la jornada de cinema infantil, en que van poder veure el film La sopa de pedres i altres contes capgirats. Un recull de petites
històries que adapten de forma original contes populars. La rialla de de la
canalla se sentia des de fora de la sala. Que grans que son aquests petits,
fins i tot vam tenir temps d'immortalitzar-nos!

La segona sessió del dissabte va tornar a enfocar-se en el públic adult, amb el film Oh quina joia!, que narra la història d'un jove català que viatjarà a Los Angeles per tal de complir el seu somni: ser actor. No us queixareu, eh! Ja us hem presentat un bon grapat de pel·lícules interessants, ja esteu trigant a mirar-les i a escriure una crítica!
El diumenge es va repetir la fórmula, primera sessió per als més petits
amb Grand Prix a la muntanya dels
invents, i segona sessió per a adults amb el film Alcaldessa (Ada for Major). Aquesta última, també amb la intenció
de dur a terme posteriorment una activitat entre tots els assistents per
discutir i debatre temes polítics. Bona iniciativa per tal que la gent
d'Alemanya tingui una idea més propera de les coses que passen a Catalunya.

Així va transcórrer el cap de setmana al cinema Kim-Kino de Munich. Voldria afegir també la col·laboració d'una dona molt especial i simpàtica, la Lydia Jackson, encarregada del cinema i de projectar les pel·lícules. Ella em va permetre fer fotos de la sala i de la resta del cinema mentre m'explicava amb detall anècdotes de les fotos que penjaven de les parets. Naturalment, vaig voler fer-li una foto, ja que ella és la responsable del cinema... i no va ser gens fàcil! Jo li deia: "Lydia necessitem una foto teva que ets una persona clau! Tu projectes les pelis!" I ella, que no, que mai sortia bé i que avui el cabell no el duia ben pentinat. Al final, en un estira i arronsa, ens vam poder fer un parell de instantànies per tal que veieu de primera mà la Lydia i una mica del seu cinema.
Properament actualitzarem aquest article amb el vídeo de l'entrevista que li vam fer a la presidenta del Casal Català de Munich, en que aprofundim en l'organització de la jornada i parlem de curiositats sobre el cinema a Alemanya. Estigueu atents!
Ens veiem a la propera entrega de Connexió Bayern!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada